Zombies Party va posar de moda la comedia de terror. Des d’aleshores, hem vist coses tan decepcionants com Vampire Lesbian Killers i Jack Brooks Monster Slayer o coses divertidíssimes com la recent Doghouse i la present Zombieland. Amb uns títols de crèdits sorprenents, acompanyats del "For Whom the Bell Tolls" de Metallica i molt d’humor (el pare i el fill jugant a corre amb el peu lligat i perseguits per zombis ho he trobat genial), Zombieland té unes de les millors arrencades que he vist en mesos.
Si bé a mitja peli és perd una mica aquest toc gore i violent que ens prometia no avorreix en cap moment. Una de les raons és la presència del gran Woody Harrelson (qui no el recorda com a Mickey Knox?), interpretant a Tallahassee, un home que després de perdre lo que més estimava al món la única cosa que li interessa és trobar i menjar-se uns “pastelets”. La peli hi surten pocs personatges (sense comptar els zombis), a part d’en Harrelson hi ha en Jesse Eisenberg (El bosque), la Emma Stone (The House Bunny coneguda aquí com Conejita en el Campus), la Abigail Breslin (Little Miss Sunshine) i en un paper més petit en Bill Murray (City of Ember) amb una manera de sobreviure una mica idiota. El tram final de la peli recupera una mica d’acció quan es troben assetjats al parc d’atraccions. El detall d’en Harrelson pujant a les muntanyes russes disparant a tot zombi fa pensar en un futur Zombieland: The Videogame o el fet d’amagar-se en un casa del terror és collonut. En fí, ja era hora que m’ho tornés a passar bé amb una peli, i si a més és de zombis millor que millor.
PD: He decidit (junt amb una Veu crítica i emprenyada) tornar als inicis d'aquest bloc i escriure de nou en català. Només em faltaria decebre a l'únic fan que tinc!!!
A favor: No és lo millor però és el toc tendre del film. El "cachorro" perdut d'en Harrelson.
En contra: Que no hi hagi més gore.
